digues que m'estimes…

una reflexió sobre unes paraules molt acurades

AL SEGLE XV, PODEM PARLAR DE FEMINISME?

Filed under: General — lidamar at 10:23 am on Dimarts, abril 12, 2011

Evidentment la concepció que nosaltres tenim del feminisme no té cabuda al segle d’or català. Però, si l’entenem com la defensa de la dignitat de la dona…tal volta sí. La proposta de sor Isabel de Villena en molts dels àmbits literaris resulta innovadora, i més encara pel que fa a aquesta temàtica; una dona escriptora que defensa el sexe femení i del seu valor moral representa una proposta mol agosarada.

Ja a partir del s. XIII apareixen obres literàries feministes com a rèplica a altres escrits misògins on es reflecteix menyspreu, prevenció o temor a la dona…I per què? La tradició patrística tendeix a identificar el sexe femení amb Eva , i això fa que la dona siga considerada un perill per ser un receptacle dels pecats capitals.

El debat literari creat com a conseqüència de la dialèctica entre els textos a favor i en contra de la dona omplirà la baixa Edat Mitjana fins al XV. A la literatura catalana hi ha constància del debat en moltes variades obres i destaquen:

–          Maldit bendit de Cerverí de Girona

–           Lo somni de Bernat Metge

–          L’Espill de Jaume Roig

Un grup de tòpics que no podia faltar als textos misògins pretenia demostrar que la dona era perversa degut a l’egoisme, la crueltat, la falsia o mandra.

1)      En l’obra de nostra escriptora, en canvi, s’al·ludeix sovint a la natura virtuosa de l’ésser femení, a la propensió a l’amor, a la pietat i a la misericòrdia,  a l’esperit de sacrifici i a la defensa de la veritat.

2)      El defecte que més ressò tenia era la seua volubilitat i,  principalment, la inconstància en l’amor. Pel que fa a aquesta afirmació hi ha molts testimonis però sor Isabel no es deixa impressionar, i ho rebat a través de la construcció narrativa. Ella destaca el passatges bíblics que mostren la fermesa femenina, i de manera molt especial la fidelitat del col3lectiu de les dones en la Passió, font a la covardia i l’abandó dels deixebles barons.

3)      Un altre tòpic de la literatura misògina era l’associació dona-dimoni com a conseqüència de la desfeta d’Eva, la primera dona. Jaume Roig també en parla però Sor Isabel retreu que Jesús creu en el canvi femení personificat en la figura de sa mare per la qual s’ha iniciat la salvació de la humanitat. Per això l’abadessa s’encarrega al VC de reafirmar que el sexe femení ja està lliure de culpa.

4)      Per altra banda la tradició literària misògina esmenta famoses víctimes del gènere femení, però Sor Isabel com a contrapartida ompli la VC de figures femenines virtuoses. L’abadessa no es conformarà amb això i assenyalarà contínuament la predilecció de Jesús pel sexe femení.

En resum, l’autora destaca de manera preferent aquells temes que dins la tradició profemenista rebatien opinions contràries a la dona, ens refermen en el convenciment que Isabel de Villena coneixia aquest debat literari, i que, dins les seues possibilitats, volgué manifestar una defensa clara del sexe femení, fins al punt de fer que en un capítol Déu en persona condemnàs les opinions misògines.

El VC és la rèplica a les provocacions antifeministes? La qüestió és si Sor Isabel volia rebatre un estat d’opinió generalitzat o una obra concreta, el que es estrany és que no rebel·lara aquesta contestació…

Tota aquesta informació la podem trobar en aquest llibre que m’ha semblat molt interessant i amb un introducció bastant completa sobretot perl que fa la temàtica tractada:

Protagonistes femenines a la vita christi / Isabel de Villena ; introducció de Rosanna Cantavella, transcripció de Lluisa Parra



No hi ha comentaris »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post.

Leave a comment

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 14 3 ?