Per a finalitzar amb Eiximenis..
En l’últim full que hem llegit d’ Eiximenis, que correspondria a la pàgina 5 del ‘Llibre dels àngels, ens explica dues idees molt clares i fàcils d’explicar, tot i així, empra un redacció llarga i molt exemplificada perquè inclou diverses fons que corroboren allò que explica.
Les dues idees es sintetitzen en:
1) Els àngels no ocupen lloc
2) Els àngels no són omnipresents
Pel que fa a la primera idea parteix de la concepció de les essències de les persones, és a dir, el que nosaltres anomenaríem l’ànima, per a explicar que al no ser tangibles podem romandre totes juntes perquè si no són material no ocupen cap lloc. Per això, la convivència entre el món material i l’espiritual és possible i factible. No oblidem que tots dos components són necessaris en el món medieval perquè es complementen. Així, els àngels esdevenen una substància o essència que no té matèria o cos per a materialitzar-se i per aquest motiu no ocupen lloc.
I pel que fa a la segona idea, hem de dir que és tan fàcil d’explicar com el fet d’admetre l’existència de Déu, com que n’és l’únic amb la capacitat de ser omnipresent segons les creences cristianes no pot haver-hi cap altre cos i/substància que el supere en aquest aspecte. Per la qual cosa, un àngel no pot estar en dos llocs al mateix temps per això parlem de natura definida. No obstant, els àngels romanen escampats per tot el cel, segons Eiximenis, ornamentant-lo, és a dir, no ocupen un mateix lloc però alhora els trobem en tots els punts de l’esfera angelical.
Fins ací arriba la lectio cursiva amb aquesta obra de Francesc Eiximenis, el pròxim dia comencem amb un altre autor, concretament amb una escriptora…