Un pròleg, una justificació…El Vita Christie d’Isabel de Villena
Li ha arribat el torn a sor Isabel de Villena, hui hem començat amb el Vita Christie. Després de fer una xicoteta ullada a algunes dades biogràfiques referents a l’autora i a l’obra, ens hem endinsat en l’estudi del text de manera que hem completat algunes dades que havien quedat sense resoldre i que venien explicitades al pròleg del llibre. El pròleg és un poc peculiar perquè és tracta d’una carta, una carta escrita per una persona de la condició de sor Isabel, és a dir, per l’abadessa del monestir valencià de la Trinitat. Un monestir reial on vivien en clausura dones de les més importants famílies de l’aristocràcia valenciana.
Bé, Albonça de Montsoriu, abadessa successora d’Isabel de Villena és converteix en l’editora del manuscrit del Vita Christie obra de la seua predecessora. Però, perquè decideix editar-lo si la pròpia autora no ho havia fet? Doncs, per un motiu reial de gran importància com és el següent: la reina Isabel de Castella en conèixer l’existència d’aquest manuscrit el demana i, per a fer-lo arribar més prompte a les seues mans, l’abadessa del moment, que és Albonça, decideix imprimir-lo, amb motiu d’aquesta decisió l’abadessa escriu una carta a la reina explicant-li-ho tot, de manera que presenta a tots el possibles lectors l’escriptora d’aquesta obra i la justificació de la seua publicació pòstuma, ja que sor Isabel havia deixat en l’anonimat tant important obra.
És clar, que la importància d’aquest obra no resideix en la temàtica en sí perquè no és l’únic llibre que conta la vida de Crist. El que diferència l’obra d’Isabel de Villena és l’estil de redacció que empra i que fa d’aquest llibre una obra única. I com diu A. Hauf gràcies a l’atzar del destí, a l’arribada de la impremta o a la intensa i ben documentada espiritualitat de la reina de Castella, o al conjunt d’aquestes, s’ha pogut garantir una digna i merescuda divulgació d’aquesta obra.