‘Valenciana prosa’
En les darreres classes ja hem començat a sentir el terme valenciana prosa del qual ja tenia nocions perquè ja he estudiat l’assignatura Història de la llengua amb Antoni Ferrando. Llavors, com que no recordava molt bé a què es referia aquest terme i pressupose que el treballarem bastants, he decidit recórrer al manual Història de la llengua catalana (2005) de Ferrando i Nicolàs per a esclarir els meus dubtes.
Ha classe hem parlat de que es tracta d’una prosa artificiosa però harmònica i elegant i que Corella n’és un referent, millor dit com diu el manual el mestre irrepetible. Però, que és ‘valenciana prosa? Un estil? Una denominació particular? Hi ha algunes divergències a partir d’aquest sintagma ja que depenen de l’ historiador és concep d’una manera o d’una altra.
Rubio i Lluch, Martí de Riquer i Joan Fuster l’interpreten com a denominació d’un estil com a conseqüència del tractament que fan del terme els propis autors i editors de les obres que s’adscriuen a aquest fenomen literari. Per contra, Rubio i Balaguer i Sanchis Guarner consideren que el sintagma és una forma cultista d’expressar ‘prosa valenciana’, és a dir “llengua valenciana”. Antoni Ferrando, per la seua banda, reafirma l’última argumentació mitjançant una extensa recerca sobre la qüestió. En resum, Ferrando s’adona que hi ha altres obres que empren el mateix estil i no s’adscriuen a la ‘valenciana prosa’, açò ocorre perquè realment no és una etiqueta d’estil, tot i així hi ha una etiqueta d’estil que defineix aquesta producció l’estil artitzat.