digues que m'estimes…

una reflexió sobre unes paraules molt acurades

‘Valenciana prosa’

Filed under: General — lidamar at 8:11 pm on Dimarts, octubre 26, 2010

En les darreres classes ja hem començat a sentir el terme valenciana prosa del qual ja tenia nocions perquè ja he estudiat l’assignatura Història de la llengua amb Antoni Ferrando. Llavors, com que no recordava molt bé a què es referia aquest terme i pressupose que el treballarem bastants, he decidit recórrer al manual Història de la llengua catalana (2005) de Ferrando i Nicolàs per a esclarir els meus dubtes.

Ha classe hem parlat de que es tracta d’una prosa artificiosa però harmònica i elegant i que Corella n’és un referent, millor dit com diu el manual el mestre irrepetible. Però, que és ‘valenciana prosa? Un estil? Una denominació particular? Hi ha algunes divergències a partir d’aquest sintagma ja que depenen de l’ historiador és concep d’una manera o d’una altra.

Rubio i Lluch, Martí de Riquer i Joan Fuster l’interpreten com a denominació d’un estil com a conseqüència del tractament que fan del terme els propis autors i editors de les obres que s’adscriuen a aquest fenomen literari. Per contra, Rubio i Balaguer i Sanchis Guarner consideren que el sintagma és una forma cultista d’expressar ‘prosa valenciana’, és a dir “llengua valenciana”. Antoni Ferrando, per la seua banda, reafirma l’última argumentació mitjançant una extensa recerca sobre la qüestió. En resum, Ferrando s’adona que hi ha altres obres que empren el mateix estil i no s’adscriuen a la ‘valenciana prosa’, açò ocorre perquè realment no és una etiqueta d’estil, tot i així hi ha una etiqueta d’estil que defineix aquesta producció l’estil artitzat.

El 1er que treballem: JOAN ROÍS DE CORELLA

Filed under: General — lidamar at 7:41 pm on Dimarts, octubre 26, 2010

Hui comence el dietari pròpiament dit encara que creia que ho podria fer abans, però com que costa un poc centrar-se en les noves tasques que ens encomanen, doncs no ha sigut fins a aquest moment que he pogut dedicar una estona a elaborar aquest treball.

Com deia a la primera entrada han començat les classes, i pel que fa la treball que hem realitzat aquest darrer mes en l’assignatura de Narrativa medieval catalana cal dir que hem avançat poc però molt, aquesta aparent contradicció té una explicació en la qual intervenen diferents factors. En  primer lloc, com que hem gaudit d’algun dia sense classe, per qüestions festives, que ha donat la casualitat que coincidia amb aquesta classe llavors açò en ha llevat hores lectives. En segons lloc, Antoni ens proposa una forma de treballar diferent al que estem acostumats, s’anomena lectio cursiva la qual ens permet conèixer el text i l’autor a partir d’una lectura acurada i comentada.

El primer autor que ha triat el professor és Joan Roís de Corella i el text que estem treballant és Lo johí de Paris, un text mitològic que ens posa en contacte amb la forma d’escriure de l’autor de forma directa, a més ens permet analitzar els trets més característics de la prosa corellana. També ens permet conèixer la naturalesa de l’autor i de la societat del moment perquè les seues paraules ens transmeten la ideologia i la filosofia de vida de la València del segle XV.

Tot i així, per a refrescar la memòria he consultat algunes pàgines web per a contrastar dades sobre Corella de manera que em  siga més fàcil la comprensió textual quan treballen a classe. Hi ha dades que ja havien comentat com que creix en un ambient intel·lectual molt actiu i que es mou en els cercles cultes de la societat. És important apuntar que tot i que era mestre en teologia no era un sacerdot, la qual cosa vol dir que podia gaudir de vida sentimental i/o amorosa. Com veurem tos dos trets els trobarem explícits en la seua obra ja que influeixen bastant.

La seua obra no adquireix el prestigi d’altres autors valencians dels segle XV perquè escriu a una aristocràcia que comença a donar l’esquena al català donat tot el prestigi a la llengua de la monarquia, la castellana. No obstant, és un dels escriptors importants des del punt de vista de la història de la llengua catalana, un intel·lectual situat en una societat en transició entre l’edat mitjana i l’ humanisme.